5 octubre

L'enyor,
és un t'estimo
cercant els teus llavis
dins del teu cor.

La nit avança inevitable,
queden hores de descans,
desperto amb un somriure,
miro entre els somnis
i res trobo que el motivi.
De lluny arriba el so de sirenes
i d'un avió del qui no coneixeré destí,
Catalunya està desperta,
no té repòs, ha trobat el seu camí.

L'absurd del poeta
captivat pel vers
que tot ho mostra
i ell voldria amagar.

Escriu quatre mots
plens de sentit,
buits de significat
i amargs de llegir.

L'impuls el domina,
vol omplir un espai
on tot sigui plenitud
i per tu vol ser lliure.

Escolta'l, mira-li les mans,
les llàgrimes i el somriure,
no té por d'estimar-te
ho cridarà amb ansiada calma.

                         T'estimo a tu.