Volem saber constanment
per poder entendre els fets,
cap veritat quedi per conèixer,
no podem interpretar un nou error.
Perquè del tot en faig el meu ésser,
si cal amb una llàgrima bullent
i amb el somriure més tendra
o la paraula com a única certesa.
Som passatgers de la vida i del temps
lligats a un món on estem de pas,
avanturers del tu i del jo inquiets,
del nosaltres i el vosaltres plurals.
Imaginem el dibuix abans del paisatge,
particeps amb el nostre posat inevitable,
a cada gest una mostra de què volem ser
i el pensament per enriquir els miratges.
És senzill si hem après a escoltar,
a mirar amb ulls d'aprenentatge,
a palpar sense por totes les textures,
amb la valentia d'expressar el sentir.
Cap núvol ens ha de donar la resposta
coneixem el qui i el perquè d'una llàgrima,
la força incomparable d'un somriure a temps
i que el viure és la més gran oportunitat.
He d'estimar el jo, d'estimar el meu jo
com a únic camí per arribar al tu,
no conec manera millor del nosaltres
no conec millor manera d'estar amb vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada