Sorgia del mar xopa de vida
amb la pell envernissada i lluent,
el cabell ben estirat enrere
com un ram d'algues marines,
un somriure els llavis
plena de seguretat i plaer,
una mirada neta els ulls
que el sol envejava i aclaria.
Els seus peus acaronaven la sorra i
la seva ombra es gronxava entre onades
en un mar que, com el sol, la volien posseir.

Creieu-me, jo ho he vist,
ho he viscut i ho he sentit.
Creieu-me, jo hi era i era veritat,
ho sé perquè em va besar els llavis.