dijous, 17 d’agost del 2017


Ni vaig néixer ni moriré poeta,
viure o malviure tampoc fa poeta,
ni expressar o descriure entre línies.
Sóc un gelós col·leccionista de sentiments
i també camino com un més
deixant enrere un reguitzell de versos.
D'aquest anar deixant empremtes
en diuen poesia i, si de cas, a mi poeta.
Però la meva ombre em martiritza,
a dreta o esquerra, davant o enredera,
o clavada a plom en el terra.
Saber què sóc quan l'ombra enganya el qui
i el camí no aclara el què del qui per ser.