Un trosset de poema, meu, molt meu
per tu era i és. N'he fet tants...
que ara no el reconec i és meu per tu
i el duc clavat al pit, sagnant
sentiments prenyats de il·lusions,
vestint la pell, en el teu record suau...
avui desconeguda que no la vull meva.
En són tants els versos... tants...
quants més haurà de patir l'amor?
Aquells poemes que deien t'estimo
i que desitgen repetir-te t'estimo.