dilluns, 7 de novembre del 2016


És un joc ple de plaers
si és un plaer ple d'aventures
i és el cos entregat
en el joc dels plaers.
M'enfonso en els teus pits
remuntat el ventre entre onades
gaudeixo el plaer en petits brots
on el teu alè es desfà entre gemecs.
És com l'aire,
el sents i no el pots tocar,
o, potser, com la llum del sol
que tot ho impregna i dóna formes
no sempre reals però reconegudes.
Un regal de la natura sorgit del no-res,
dolça i àcida o sabors suggerents.
Frec a frec les pells es retroben
seguint el dictat de la litúrgia,
és l'únic camí que decidits seguim
per arribar a fondre'ns en l'esperit
i, a tocar dels cims, reconeixe'ns
en un únic desig comú...

Només parlem del gest de l'amor.

1 comentari:

Julia L. Pomposo ha dit...

L'etern joc de l'amor, tan antic com el temps però sempre nou per a qui viu aquests moments.
Petonets