El meu poemari
Un petit recull
dimecres, 19 d’octubre del 2016
Ets dona aigua,
onada que travesses mars.
Indòmit vaivé,
amb la vida com a únic destí.
Quantes platges hauràs trepitjat?
quantes postes i albades conegut?
Insaciable resurgir el teu
allà on l'instant et porti
en el darrer alè pres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada