dilluns, 17 d’octubre del 2016


Diuen de tu que ets llum,
i dic jo que regales alegria.
Va néixer un dia de tardor,
una primavera a l'octubre, un caprici,
i ho vas fer de vida envoltada.
Tot va omplir-se de fruits i fonoll,
de colors purs i els blaus del cel.
Omples, a qui t'estima, de caliu
com d'amor generós a mi.
Tens el do de la dolçor pels amics,
ulls sonrient, acarona la teva mirada,
bressola la teva veu, calmes el destorb,
rica de notes i pinzellades de so,
és el ball del teu nom i el teu verb.
Reneix la primavera un dia d'octubre.