Ha estat de matinada
que jo el sentia i dolia.
Mala hora la seva
que ha vingut a trobar-me.
Un sol gest i suficient
que jo mig dormia.
No ha estat fins l'albada
que amb la primera llum
la sang el seu traspàs marcava.
No l'he vist ni en vida ni mort
que segur que ell em volia mal.
Així ha trobat la seva darrera
i malaurada picada,
el mosquit no coneixerà altre vesprada.