dijous, 28 de juliol del 2016


Una llàgrima freda precedeix el caminar,

mirar enrera i tot sembla envaït per silencis,

la nostàlgia s'apropia del temps present,

però ets capaç de dibuixar un somriure

i entendre lo bo d'allò trobat, viscut i après.



L'amor és el que trobes més enllà d'un t'estimo.
He begut dels teus llavis
l'alè de la vida
i amb aquest beuratge
conegut l'amor.

Has omplert amb el teu desig
el meu cos sencer
i provocat plaers a cada racó
de la pell i els sentits.

He apamat cadascún dels sentiments
en el pols dels teus ulls
i descobert la carícia del teu cor
besant les meves rialles de plaer.

He perdut en el present punyent
la gràcia del record que ens ha fet
i sentit l'enyor clavat al pit
com un nen perdut en el seu plor.