Saps, petita nena de cabells preuats,
arribat aquest moment de tendresa,
ens hauriem de dir el darrer adéu.
Despenjar el meu estel del teu firmament
i en el seu lloc posar-hi una llàgrima,
per si mai et fes falta plorar un sentiment.
Jo seguiré somiant nits de primavera,
cercant els mots que potser he perdut,
recuperant les forces i reempendre el pas.
Perquè et sóc fidel com ho he estat sempre
encenc aquesta petita flama vora la finestra
per dir-te que el cor està bé i no pateix.
T'estimo petita nena de cabells preuats,
dir-te que abans la meva follia sigui completa
faig camí amb el record de seguir-te estimant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada