dilluns, 9 de maig del 2016

Nàufrags oblidats


Quan mirar enrere és un plor
i ahir era un clam.

Quan la nit és només nit
i ahir un motiu de festa.

Quan les hores passen i res més
i ahir eren instants.

Quan el present voldries oblidar
i ahir tenies com millor regal.

Quan escriura un poema fa mal
i ahir tots eren cants.

Quan l'home mata la raó
i ahir la raó era l'home.

Quan els quants són mots oblidats
i avui el silenci és covard.