dilluns, 23 de maig del 2016


He obert el teu llibre
l'has escrit tu.
Un ple de poemes
la raó del sentiment
l'essència d'un fer.
En voldria amagar
entre els teus versos,
dormir a la serenor
dels teus mots,
assecar les llàgrimes
i fer meu el teu somriure.
Avui m'omplen les lletres,
descobrint més enllà
de la mirada i l'oïda,
la nuesa d'un interior
que sempre em sorprèn.
I és que el teu amor
és tan delicat com entregat.
Tan tendre com fidel.
Dormiré en el teu somni,
el dels mots, confortat
en el teu esperit.

dimarts, 17 de maig del 2016


Faig pausa entre les paraules dels teus versos,
orgullós de totes elles les faig meves.
Escolto la melodia de la nostra vida,
les inmensitats dels moments forjats a l'ànima.

- "El cor et demana cautela i calma
i et mostra les felicitats i les pors" -

Ho vull tot i el tot, a voltes, és el no-res.
Faig un nou pas en aquest jardí
on hem descobert plaers del nous camins.

- "Avui els peus et fan mal
i la veu tens trencada" -

Faig records de les nostres besades
compartides en les nostres intimitats.
Amb les teves mans entre les meves
en seria garant de noves petjades.

- "La nit és foscor en els teus ulls,
no és el recer que ahir era plenituds"-

dijous, 12 de maig del 2016


Males hores per al record recent,
intemporal queda suspès en l'aire,
busca el decans en l'home erràtic.

Salta i trenca una branca de la seva memòria,
segur de l'acte sent el dolor de la ferida,
el seu cor vacil·la, pateix i s'humilia.

Mut de paraules i nul d'expressió,
ensopega atordit amb el present,
i segueix convençut del seu sentiment.

Algú quedarà que distingeixi la seva figura,
capaç de comprendre el seu salt,
buscant unir record i ànima.

mentre, l'home

viu allotjat a l'elegia.

dimecres, 11 de maig del 2016

Fugiser...


Jove i ben arrelat a terra
ha conegut tempestes,
sequeres i pedregades
i ha florit cada primavera.

Potser va ser una glaçada
o de l'hivern un mal vent ,
avui la tija ha terra és,
l'escorça, talment trencada.

dimarts, 10 de maig del 2016

L'home lliure


"... realment , jo, només sóc
un cansat i desesperat caminant
que arrossega maletes buides,
cremat per mil sols,
sense por a mirar enrere,
fugint ombres entre les arrels
que no em deixen veure la teva llum..."

dilluns, 9 de maig del 2016

De veritat voleu llegir un poema?


Queda un rastre després de cada paraula.
El podeu seguir o oblidar,
no seré jo qui us obligui a res.
Esteu en aquest espai de lectura,
guardant respecte ... o no !!!
Però esteu.

Us imagino absorts en vosaltres,
manipuladors de la meva veritat,
fent meves les meves veus,
amagant les vostres.
Sentiments acampanats creuant
qui sap quins camps,
els sentiu ... sóc jo qui repica.

Potser sóc un excedent de mi mateix?
Emporteu-vos tant com pugueu,
res mai us he de reclamar.
Si aquí ho deixo ... ja no em pertany.

Nàufrags oblidats


Quan mirar enrere és un plor
i ahir era un clam.

Quan la nit és només nit
i ahir un motiu de festa.

Quan les hores passen i res més
i ahir eren instants.

Quan el present voldries oblidar
i ahir tenies com millor regal.

Quan escriura un poema fa mal
i ahir tots eren cants.

Quan l'home mata la raó
i ahir la raó era l'home.

Quan els quants són mots oblidats
i avui el silenci és covard.

dissabte, 7 de maig del 2016


T'estimo per tot el que ens hem lliurat...

T'estimo de totes les maneres
t'estimo en totes les maneres.

Et vull en la teva vida...  vital
et vull en la meva vida...  vital
t'estimo en els somnis... teus i meus
t'estimo en la realitat... la nostra
t'estimo en la boira... la més densa
et vull al cel blau... el més intens
t'estimo si rius... riem
t'estimo si plores... plorem
t'estimo si calles... callem
t'estimo si parles... parlem
t'estimo si pateixes... patim
t'estimo si gaudeixes... gaudim
t'estimo feliç... em fa feliç
t'estimo si estàs trista... i ho compartim.

T'estimo pel que ets... el que som
t'estimo per com ets... com som

T'estimo perque dónes color a la vida... nostra
t'estimo perque dónes sentit a la vida... nostra
t'estimo perque omples de vida... la meva
t'estimo perque puc ser vida... en la teva.

T'estimo còmplice
t'estimo amiga
t'estimo dona
t'estimo amant.

T'estimo i aprenc a estimar-te
t'estimo i no n'hi ha prou
t'estimo i lo etern sembla breu.

T'estimo simplementper ser tu
i no sé estimar d'una altre manera.

          M'agrada el desordre...

de carícies,
petons,
de l'alè a la pell,
mirades,
el mot xiuxiuejat,
batecs,
el respirar accelerat,
silencis,
l'entrega sincera,
respecte,
la cega confiança...

          M'agrada el teu tu...
amb el meu jo.

          M'agrada el desordre...
el nostre desordre.

dijous, 5 de maig del 2016


A un silenci de distància,
una carícia i un somriure
fets amb les mirades,
el sol fet d'estar junts.

A la brevetat d'un poema,
uns mots i un espai
creats entre i per nosaltres,
el sol fet de compartir.

dimecres, 4 de maig del 2016


Som el present d'un passat amb futur,
paraules conegudes per reinventar,
l'única esperança del somni amagat.

Som tant i tot i el no-res
i tot depèn de la nostra fe en nosaltres,
de la nostra lluita contra nosaltres.

I sóm el que sóm a vista dels altres
i ells son el que son a vista nostra,
sóm tant i tot i el no-res...  tot depèn.

dimarts, 3 de maig del 2016

Fills de la guerra


La nit té ulls de solitud
i el dia de llarg silenci.
L'home vol amagar la por,
no vol conèixer més...
ni tan sols les veritats.

dilluns, 2 de maig del 2016

De l'amor


No en sóc d'escultor,

tampoc pintor,

ni tan sols un artesà de res,

i de poeta el que coneixeu.

Però sé que esculpir,

dibuixar o d'escriure

un sentiment tan noble,

només té un resultat posible,

i és la teva imatge.


Els seus ulls acaronen les meves galtes ,
em segueixen i sento la seva calidesa.
Captiu de la seva mirada color mel
de la seva lluentor i la seva forma de parlar.

La seva veu acompanya el passeig caut,
ferm al destí, insegur a l'atzar.
Parar el rellotge, eternitzar les hores,
retenir el temps... renéixer.

Una amalgama de sentiments,
tan oblidats com anyorats,
colpegen el meu pit sense pietat,
alguna cosa mor i alhora floreix.

Tindrà prou valor la meva por?
els meus dits jugaran entre els seus?
acotxaran els seus pits les meves paraules?
Donar-li la calor que espero d'ella.

Podria conformar-me amb la il·lusió,
saber-la propera i no esperar més.
No tocar i consolar-me amb la companyia
o podría preguntar... vens?


Cadascuna de les bales traça llàgrimes de por en un infant,

cada llamp vermell suspés en l'aire és l'anunci de la mort propera,

una boira gris metàlica confon el dia i la nit entre crits sords,

algú havia posat preu a l'home i el preu era el no-res....cap, zero.


Per cada bomba malbaratada una fàbrica produïa un altra de més poderosa,

algú s'enriquia defensant els drets dels que que haviat moririen,

en nom de la por la destrucció era la millor defensa del poderós

i ell, amb un llibre de lleis a les mans, somreia pel bé del món.