dijous, 14 d’abril del 2016


El teu amor m'ha fet novament verge,
els sentiments han brollat de nou
i un a un han esperançat nous capolls.
Els sentits han trobat noves textures
pel paladar i el tacte incrèduls,
d'altres tangibles només pel cor.
Jo, cansat d'un equipatge farragós,
he après a alleugerir el seu pes,
a caminar amb les mans buides
recollint dia a dia paisatges desconeguts.
Paraules d'un diccionari obsolet
tornen a mi com a noves definicions,
com creades per donar-te significat
amb l'exclusivitat de l'única propietària.
Els fràgils t'estimo de la teva veu
prenen fermesa quan entren al meu cor,
frescor o escalf quan en saps en necessitat.

I passa el temps i em sé verge...
                                                       verge de nosaltres.