dimecres, 30 de març del 2016


La mirada amagada,
el cos nu desafiant el vent,
la tramuntana aixecant la sorra
ferint la pell...
De temps fa de la teva valentia
o de la por a conèixer
altres formes d'estar.
Oblidat el significat de plorar,
les llàgrimes t'han solcat
les galtes que van ser primaveres.
Queda l'esborrany d'un somni
desdibuixant un somriure utòpic
i estimes la teva essència,
la que et manté enpeus
sincer i nu esperant el no-res.
I mires l'amor com una pedra,
on val un bon patiment
tornar a caure... i cauràs.

Viuràs la plenitud d'estimar,
la generositat de ser estimat.


Si apropo el meu pensament al teu i es toquen,

si les nostres mirades es troben i es toquen,

si el teu pas es creua amb el meu i es toquen,

si sents la meva veu i jo la teva i es toquen,

si coincidim en el mateix espai i ens busquem,

si les nostres mans es busquen i s'agafen,

si els nostres llavis s'atrauen i ens besem,

si el teu desig de mi i el meu de tu flueixen,

si el sentiment és un constant tocar a batecs,

si l'amor és el nostre comú compartir,

si tot això ho hem viscut i vivim els dos,

no espero més de tu, que un tu amb mi.

dissabte, 26 de març del 2016


Com ignorar la teva mirada?
És un joc de llums que tot ho omple.
Quan de l'amor ningú em parlava,
vas aparèixer amb un somni i una esperança.

Seria la teva trucada o la meva veu, qui sap,
després vindria pronunciar el teu nom,
la il·lusió de llegir cada nit els teus pensaments
i un dia els primers petons, carícies i el desordre.

Ara visc entre el record i la presència,
esclau del rellotge quan som absents,
esperant la puntualitat, nit rere nit,
del ritme que marca el nostre batec.

dimecres, 23 de març del 2016


Vull que la vida sigui justa,
no em faltis tu mai.
Voldria viure en present,
gaudir de i amb tu.
I el futur em persegueix,
em parla de somnis,
a mi que en visc un.
Somio dins d'un somni.

Li demano a la vida generositat,
ens regali dies i dies compartits
i poguer ser, de posta a posta,
el pensament i desig comú,
la primera i l'última paraula,
que no quedi cap bes per donar,
cap paraula per dir
ni un joc per jugar.

Li prego a la vida
que tu siguis la pregària
i la nostra fe nosaltres
i jo et sigui el teu motiu
i que no ens falti la vida.

Vull, li demano, li prego...
li exigeixo!!!
respecti l'amor,
el nostre amor.

dilluns, 21 de març del 2016


Definir l'amor...

Saps que el vius,
el reps i el dones,
arrela dia a dia
i, amb tot,
què dir?
No té comparacions,
adjectius ni verbs,
metàfores ni similars,
tota expressió és pobre.
Tants poemes fets,
emocionats de sentits
i celebrats de sentiments,
alhora insuficients.
És nostra la realitat!!
Tu i jo el compartim
i vivim la grandesa
d'un sentiment creixent,
fent de cada vivència
un nou gest
del propi amor.


Coneixes el lloc oportú?
I el moment?
Ningú els coneix,
res ve donat
ni ha de ser esperat.
L'home camina,
distret o atent.
Ens aturem per descansar,
prendre aire
i satisfer la gana o la sed.
Ni lloc ni moment,
no pot ser previst.
És ell qui, inexplicablement, sorgeix,
germina i no sabràs el per què.
I tu et voldries amagar,
fa por, veritat?
i no te'n podràs resistir,
l'amor és així.

dissabte, 19 de març del 2016


Tothom, governants d'arreu,
clamen per la vostre mort
i ells, capdavanters de la pau,
abanderats policies del món,
no us volen vius a casa seva.


Mai veuràs les meves llàgrimes
quan una de les teves fulles
plenes de verdor primaveral
es desprenen de tu i veig morir.

Després la por em fa presoner
i penso en el dolor de sentir
com una de les teves arrels
és arrancada del meu cos.

Amb una sola n'hi hauria prou
per omplir de buidor el meu ventre
i obrir una ferida difícil de llevar,
però és un mal somni un dia de pluja.

M'afanyo a recollir les fulles de tardor
no fos cas que un dia només el record
sigui l'unic motiu de la meva felicitat
i poder somriure gelós del meu passat.

dijous, 17 de març del 2016


Jo t'ofereixo el meu desordre
dins d'un matí ple d'emocions,
moltes nits blaves, prou estelades,
on guardar les nostres il·lusions.

No em demanis seguir petjades
que no ens portin a un nou món,
descobrir a cada passa dreceres
on sentir la comunió dels cors.

Avui desitjo la calma espera
per entregar sincer l'amor,
no conec cap altra manera
abans no ens lliurem el cos.

Jo t'ofereixo tot el que no demanes
és com et sento i visc ben aprop,
de tu m'agrada el tal i com ets
i aquest és el meu somni cada jorn.

dimecres, 16 de març del 2016

L'amor


Definir l'amor...

Saps que el vius,
el reps i el dones,
arrela dia a dia
i, amb tot, què dir?
No té comparacions,
adjectius i verbs,
metàfores i similars,
tota expressió és pobre.
Tants poemes fets,
emocionats de sentits
i celebrats de sentiments,
alhora injustos i insuficients.
És tan nostra la realitat!!
Tu i jo el compartim
i nosaltres vivim la grandesa
d'un sentiment creixent,
fent de cada vivència
un nou gest d'amor.

dijous, 10 de març del 2016


Dibuixar
amb l'alè
un sentiment al ventre,
besar
amb la mirada
el cos,
esculpir
amb els llavis
els pits,
acaronar
amb paraules
el coll,
enredar
amb els dits
els plecs
escoltar
amb el cor
el desig,
fer-nos
amb els verbs
l'amor.


Sovint,
quan estic sol,
dic el teu nom en veu alta.
Sovint,
quan estic sol,
dic t'estimo en veu alta.
Sovint,
quan estem junts,
el silenci creix entre bes i bes.
Sovint,
quan estem junts,
el silenci repeteix t'estimo.
Sovint
i passa sovint,
sovint sol,
sovint junts...
i el constant és estimar-te.

dilluns, 7 de març del 2016


Si apropo el meu pensament al teu i es toquen,
si les nostres mirades es troben i es toquen,
si el teu pas es creua amb el meu i es toquen,
si sens la meva veu i jo la teva i es toquen,
si coincidim en el mateix espai i ens busquem,
si les nostres mans es busquen i s'agafen,
si els nostres llavis s'atrauen i ens besem,
si el teu desig de mi i el meu de tu flueixen,
si el sentiment és un constant tocar a batecs,
si l'amor és el nostre comú compartir,
si tot això ho hem viscut i vivim els dos,
no espero més de tu, que un tu amb mi.

dissabte, 5 de març del 2016


Tu ets la meva prioritat
i, a l'hora, la raó dels meus poemes,
dónes sentit i veu a la paraula,
vesteixes els verbs amb sentiments
i omples de vida l'expresió.

Si estic amb tu visc el poema
perque tu ets el seu motiu
i així el poema ets tu.
En cada gest un mot
i en cada mot un desig.
Si estàs amb mi no falten les paraules
i quan no hi ets la paraula et fa present.

És com sóc en tu i per tu,
és com ets en mi i per mi,
i en aquest ser, sóm,
del mot la paraula
i de la paraula el gest.

divendres, 4 de març del 2016


Aquest és el darrer poema públic,
he decidit que tots et siguin privats,
que et despertin cada matí,
t'acompanyin a la feina,
et siguin visibles allà on siguis,
et bressolin mentre dorms...
Siguin generosos en sentiments
i només tu coneguis del meu amor.
Avui he pensat en tu i en nosaltres
i només tu ets abundància en mi,
quedin per nosaltres la paraula i el vers.

dijous, 3 de març del 2016

...i res més


Més enllà de la nostra expressió física,
del joc de mirades,
les passions dels llavis,
les carícies donades,
els camins fets,
les nits en vetlla,
les rialles compartides,
les llàgrimes expressades,
les paraules dites,
les plenituds,
els silencis de lluna...
Més enllà dels nostres moments,
sé, que més enllà de tot això
i molt més que el record guarda,
alguna cosa queda per dir,
i no sóc jo, que és el cor,
que, per ser meu, parla per mi,
i la ment li dóna consells
però ell viu dels sentiments
i pren les seves decisions,
per tot això, deia, i molt més,
et diré que t'estimo...

                                    i res més

dimarts, 1 de març del 2016


La dona que m'estimi
ho faci sense presses,
primer procurar per ella
i arribi a mi amb plenituds.

La dona que jo estimi
sigui pacient si faig tard
que per donar-li vida
he d'arribar en abundància.