dimarts, 23 de febrer del 2016

Novembre del 2015


Sé que alguna cosa vull dir
que les paraules em són pobres,
o senzillament no són.
T'he viscut amb diferents plenituds,
i tinc la certesa d'altres per venir.
L'horitzó a tocar dels ulls,
assolim conviures impensables
i molta energia compartida.
Els meus versos et volen acompanyar
i donar llum als teus pensaments.
Però avui no sé què dir,
el silenci no seria suficient... i diu tant.

dilluns, 22 de febrer del 2016

Infidelitats


Amb tu va arribar, amor meu,
un pacte de complicitat no parlat
i, amb ell la sinceritat,
la confiança i el respecte.
Ara em confesso, amor meu,
ara et dic la meva veritat.
Moltes han estat les dones,
sí amor meu, moltes les dones
a qui he promès fidelitat
i amb qui he compartit el nostre temps.
Totes m'han fet feliç
i cadascuna ha definit,
l'imatge del meu trencaclosques.
Cadascuna, amor meu,
s'ha mostrat com és
i m'ha permès ser.
Amiga, companya,
riures i algun plor,
i també de tendresa o silencis,
respectuosos o alliberats,
de plenituds afortunats,
amants i comprensius
i tot això i tantes coses més.
Quantes qualitats he trobat en elles...
No podria definir quina, amor meu,
m'ha donat més,
amor meu, et demano comprensió,
les necessito a totes amb mi.
Aquesta és la meva infidelitat, amor meu,
l'egoisme d'estimar-les a totes.
I et demano, amor meu,
que et quedis amb mi.
En tu estàn totes elles,
ets el motiu de la meva infidelitat.
Gràcies per ser... en mi.

divendres, 19 de febrer del 2016


Si un dia, amor meu,
els teus braços no em reclamen,
que sigui ben lluny de port
on els meus ulls no sàpiguen
si la nit va ser tempesta o calma.

Si un dia aquest desencís meu
em fa nàufragar i no trobo port
que sigui ben lluny de tu
on no coneguis el meu dolor
i les nits no trobin final.

Si finalment un dia perdem la raó
no tinguem por d'un nou viatge,
un desig que ens sigui favorable
on disfrutar de vives esperances
i trobar un demà de nous plaers.

Però el present ens és amic
i no entén de condicionals,
pren doncs de mi un tot
i jo pendré de tu un tot,
i el tot tingui port i mar i un nosaltres.

dijous, 18 de febrer del 2016


Una nota al pentagrama repetida,
una, dues, tres, quatre...
El compositor no va trobar més traç,
una, dues, tres, quatre...
El so va compondre la seva millor sinfonia,
batec, batec, batec, batec...

dijous, 11 de febrer del 2016


Si de l'amor dubtes
haurem de ser amics
Si de l'amistat dubtes
Pot ser millor ser coneguts.
Si també d'això dubtes
serem simples estranys.
Desconeguts que es troben
i així tornar-nos a cupidejar.



dimecres, 10 de febrer del 2016


Li posaré un article
el faré subjecte i nom
serà el meu únic verb
l'adjectiu més preuat
un sinònim universal
primer i darrer mot,
del meu diccionari
i del meu últim poema.
Potser així podré entendre
la seva senzilla complexitat.

dilluns, 8 de febrer del 2016

Si tu ho vols...


Si tu ho vols,
trencarem horitzons
i inventarem noves fronteres.

Si tu ho vols,
construirem presents
i arrelarem el ben mig del mar.

Si tu ho vols,
serem albades
i la darrera llum del dia.

Si tu ho vols,
podrem compartir
i primer la llibertat d'estimar.

Si tu ho vols,
viurem presents
i el demà quedi en el passat.


Quan no entengui les teves paraules
escoltaré el teu cor, si calla
seré aprenent del silenci
i, en la seva plenitud, la nit més llarga.
Esperaré l'albada de la teva mirada
on va quedar atrapat un firmament,
són els despertars de les besades
i el desig dels meus llavis de trobar els teus.


dissabte, 6 de febrer del 2016


Jo no escric per escriure,
escric per donar nom a l'amor,
amb el cor entre les mans
i una mica de color de tardor
i una mica de color de primavera.

Jo no canto per cantar,
canto per fer sentir la teva veu
amb paraules que hem de callar
i el silenci s'escolti ben alt
i el silenci ens ensenyi a escoltar.

Jo no estimo per estimar,
estimo perque tu ets,
donant sentit a cada sentiment
i dos rius mesclen les seves aigües
i així mesclem els nostres sentiments.

Jo no escric per escriure,
ni canto per cantar
ni estimo per estimar
i escric per cantar que t'estimo
i perque t'estimo puc escriure el que canto.


Els somnis


Viure un somni potser no sigui la millor opció
és tan bonic dormir amb un estel sota el llit
il·luminant i bressolant tot el color de l'amor.

Despertes i la llum segueix allà, al teu costat
i creus tocar aquell núvol de cotó tan blanc
suau i tendre com el batec d'un recent nascut.

Un trosset de cel et pertany en els seus ulls
i el silenci s'apodera de les paraules i cada gest,
entre tu i ella tot està permès menys el despertar.

Un dia qualsevol, després de no importa quant de temps,
t'adonaràs que tot és veritat, mai va ser somni
maleiràs les bombes que ara et colpegen sense parar.

Podia passar i aquí estàs vestit d'impotent solitud
farà mal com ha dolgut altres vegades, no és la primera,
en aquesta ocasió et sentiràs partit per ser ella qui és.

Tots veurem la tristesa dels teus ulls dient-li adéu
acompanyada d'un somriure que la deixi partir sense pena
i els teus sentiments escampats per un terra humit.

dijous, 4 de febrer del 2016


Saps que has fet un altre cim,
no valoraràs el seu cost en tu
ni el compararàs amb els guanyats.
Ha estat el més laboriós
però també el més disfrutat.

T'asseus a terra i penses....
                                           - És fantàstic
Miras enrera i et dius...
                                           - Quina sort
Veus el nou horitzó i somrius...
                                           - Som-hi Toni

Et dones temps per una sola llàgrima,
et calças les sabates amagant les nafres
i estiras el braç per trobar la mateixa mà.

Dolor i felicitat compartint espai.

El moment


Tu coneixes el lloc oportú?
I el moment?
Ningú els coneix,
res ve donat ni ha de ser esperat.
L'home camina, distret o atent.
Ens aturem per descansar,
prendre aire i satisfer la gana o sed.
Ni lloc ni moment,
no pot ser previst.
És ell qui inexplicablement sorgeix,
germina i no sabràs el per què.
I tu et voldries amagar,
fa por, veritat?
Has patit tant...

I ho saps
no te'n podràs resistir.

dimecres, 3 de febrer del 2016

Un d'amor


Ara bé quan un home li diu a una dona....

Obra bé els ulls i mira els meus.
Què hi veus?
Dona'm les mans i agafa les meves.
Què sents?

Estigues atenta, escolta... és el batec.
Tanca els ulls... sent
Obre les mans... acarona.

Escolta ara el silenci.
Notes la diferència?
No la pots sentir,
no n'hi ha cap de diferència.

Ets tu qui vol mirar
sentir
escoltar...
Tu qui ha triat,
el teu cor qui mira,
el teu desig qui sent,
el teu esperit qui escolta.

Ho sé, perquè som iguals,
tu la dona i jo l'home.
Dos ésser que s'estimen.

Sentim!!!
Escoltem!!!
Acaronem!!!
Vivim...
                    el mateix amor.

dimarts, 2 de febrer del 2016

Els versos


Em fan nosa tants versos,
ocupen el meu cervell
com un virus al ventre
que esgota el cos
i et deixa dolorit i febril.

Amuntegats en el desordre
ofeguen el meu pit
sacsejant el cor,
desafinades melodies
desborden els sentits.

Feixos de sentiments cridaners
busquen un espai vital
on poder arrelar
per tornar a brotar
i recuperar un minim de no sé què.

Em queda una petita llum
en un racó del cor,
mostra tímida la decoració
d'un espai que va ser nostre
i que es vol resistir a la pols.