dissabte, 12 de desembre del 2015

Violència de gènere

Sé que l'amor tot sovint embena els ulls
i no et deixa veure la veritat.
Tot és molt senzill
es tracta d'estimar
i deixar-se estimar,
com un joc de nens petits
on no hi ha espai per la mentida.

Has esborrat el somriure il·lusionat,
el batec del cor viu amagat,
no t'adones que mai
has conegut la felicitat
d'un sol bes quan estima.

Tens por i no saps com
trencar les cadenes,
tens por d'escapar
no sents les forces.
I vols plorar un altre vegada...

Quan diràs prou?
Obre els ulls i crida,
un crit fort i clar...
Pren la meva ma
o qualsevol altre,
no estàs sola.

Digues, digues prou
tu ets la resposta
i jo i molts com jo també,
no estàs sola.

No oblidis que l'amor
no deixa cap blau,
més enllà del blau del mar
i el d'un cel ben clar.