dimarts, 10 de novembre del 2015

Ignots


El do ve donat,
desenvolupar aquest bé depèn de tantes coses...
I després?
Entregar-lo...
ésser capaç de compartir aquest tresor
i no és tan mèrit de qui el té
si no de qui el sap i el vol rebre.
Sovint costa trobar aquest algú...
Aquella persona que mereix
i és capaç d'engrandir,
de fer visible el do.
Per mi és mèrit dels dos.
Te'n adones?
Som dos amb una capacitat enorme,
donar i rebre amor.
Ho fem palès dia a dia.
Potser aquell primer dia el 1898,
no varem acabar d'entendre el perquè,
era la nostre primera atracció.
Com si no?
L'amor va guiar la meva ma fins a la teva...
va portar els teus llavis fins els meus...

L'amor... el nostre do.