Desig del teu tot
i del teu desconegut
perquè em sé gran ignorant
de tu i de mi
i del nostre plural.
És això el tot
i aquí està el meu recel
i aquí la meva valentia,
del desig d'un tot desconegut.
Dóna cos el meu foc,
fes de mi flama,
fes dels teus blaus el meu recer.
M'atraus, em crides...
i no soc més que un ignorant
temorós de la teva inmensitat
atret per la força de la teva calma,
i em sé valent al costat de la dona
que tu un dia fins a mi vas amarinar.