Visc ingràvid en el blau
suspès en un paisatge
de llum i pau calma.
Un tapís de blanc transparent
acull les meves passes
descalç, sense petjades.
Cap camí no està senyalat
tot és nou i res per descobrir
ni passat, ni present ni futur.
L'esperit descansa complagut
el cor reprèn el seu ritme
i el pensament sent i somriu.
Els teus llavis acaricien els meus
torno al cos que el plaer m'ha pres
tornem de la llum, el blau... el blanc...
ens fem l'amor ingràvids del cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada