dimarts, 27 d’octubre del 2015


Visc ingràvid en el blau
suspès en un paisatge
de llum i pau calma.

Un tapís de blanc transparent
acull les meves passes
descalç, sense petjades.

Cap camí no està senyalat
tot és nou i res per descobrir
ni passat, ni present ni futur.

L'esperit descansa complagut
el cor reprèn el seu ritme
i el pensament sent i somriu.

Els teus llavis acaricien els meus
torno al cos que el plaer m'ha pres
tornem de la llum, el blau... el blanc...

ens fem l'amor ingràvids del cos.