Em pregunto què senties ahir,
amb el teu mar als peus,
les onades picant els teus turmells.
Saps?
El teu somriure era melangiós
i voldria saber quin era el teu enyor,
el sol, el mar....
potser les onades et parlaven
i et deien del seu amor per tu,
o el sol escàs d'ahir, avui,
ha reviscolat en saber de tu.
Jo, no sóc ni mar ni sol,
i visc avui gelós
de l'amor que ells et mostren
i voldria ser les carícies
que ells ahir et van donar.