Vestit de tu

Sigui la meva pell el vel
que cobreix la pell nua.
La del silenci esperonat
amb l'embat de la febre,
la mà sobre el ventre,
el pit redimit en el pit.
Serenament calmi el cos
la sed de sentir el cos.
Sigues tu, companya,
al meu costat sempre.
Jo no he trobat mai,
tampoc ho podia esperar,
un ànima tan paral·lela
i, alhora, tan lligada a mi
arrelada amb el que dones,
no saps com satisfàs
el desig de ser estimat,
de poder estimar i, tot,
amb la pell nua i el cor...

vestit de tu.