Potser que llegeixi una estona...
Atzarós és el pas del riu sec
aigües pobres, sequeres
entre terres esquerdades.
Així obro esperances pel matí,
si més no una lleu rosada,
porticons i finestrals de bat a bat.
Entri el primer sol, a ser possible,
la nit fugida, no torni a casa.
Torrades de pa sec amb tomata,
un just de sal i força oli
acompanyin el formatge.
Un prou de vi fort obri la gola
per treballar els marges
de coll, estómac i ves a saber què.
Quin somni per un dia de Pasqua!!!
Millor preparem dolçaines,
sigui doncs un petó, la carícia
i vingui la paraula.
D'amor entregada la tarda
amb una nit de lliure estança.
Tu, jo i el verb que besi l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada