En tu hi trobo la temptació,
ets delicada i tendra en l'amor
sensible compartint sentits.
Et voldria sempre
a distància d'un bes,
a un alè dels teus llavis,
a un xiuxiueig de la teva veu,
a una carícia del pit.
Que el meu pas precedís el teu
o fos l'anterior, tant se val,
el mirall ens reflexés a l'hora,
un únic paraigües com aixopluc,
compartir llençols i mandres.
I ho tenim i ho hem viscut,
i ens sembla poc i és tant...
entre les mans se'ns desfà el temps.
I res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada