dijous, 23 d’abril del 2015


No esperis una rosa amor meu,
car, avui és un dia més.
T'estimo igual que ahir,
com fa dies o setmanes
o com farà dies o de temps.
Allò que jo sento, l'amor,
el nostre, el que ja coneixes,
el tens sabut.
I et faré els mateixos petons
i les abraçades i carícies,
tot acompanyat amb la tendresa,
el gest i la paraula,
com hem fet sempre.
Trobaràs l'home que ja coneixes,
l'amant que reconeixes en mi.
Si, dic bé, coneixes i reconeixes.
Sóc el de sempre,
qui cada dia troba motius,
qui creu que l'amor és un renéixer...
constant en el fer,
qui besarà el teu coll
tot dient t'estimo
i t'agafarà la mà.
Cap promesa d'estels,
un roser ben arrelat
i si de cas un somni...

l'amor i res més

dimecres, 22 d’abril del 2015


Despulla'm
desprèn-te
i vesteix-me.
De tu,
de qui ets,
del que ets,
aromes,
sentits,
i sentiments.
Del que penses,
desitges,
sents,
vius,
i enyores.
Del teu jo íntim,
dol,
pors,
tristeses,
i alegries.
De la teva fe,
present,
futura,
esperances
i somnis.
Jo et vestiré
de mi.
Despullar-nos
i vestir-nos,
tu i jo,
d'amor.

I res més.

La dona somriu,
tanca els ulls i somia.
Li agrada passejar de nit,
peus nus, platges fosques.
A voltes quedo en silenci,
tanco els ulls
per percebre la seva presència.
I quan els obro
la meva mirada
perfila la nuesa del seu cos
abans la tendresa de les mans
encengui la passió
i ens entreguem a l'amor.

i res més.

De nom desconegut,
seguia els teus versos,
d'imatge disfressada,
aprenia les teves petjades,
atrapat l'ideal imaginari.
Sentia l'atracció incerta
de la paraula i els sentits
imaginant la veu que declama
el gest acompanyant sentiments,
la mirada que ens buscava.
Qui ets tu que tant m'atraus?
Volia saber més del teu vers
i de les teves petjades,
de l'encanteri que em seduïa.
Quina follia el meu atreviment!!
He gosat posar música el poema,
mesurar la grandària del pas,
apropant-me a tu amb atreviment.
Tu amb un poema per escriure,
jo amb un poema per compartir.

I res més

divendres, 17 d’abril del 2015


En tu hi trobo la temptació,
ets delicada i tendra en l'amor
sensible compartint sentits.

Et voldria sempre
a distància d'un bes,
a un alè dels teus llavis,
a un xiuxiueig de la teva veu,
a una carícia del pit.

Que el meu pas precedís el teu
o fos l'anterior, tant se val,
el mirall ens reflexés a l'hora,
un únic paraigües com aixopluc,
compartir llençols i mandres.

I ho tenim i ho hem viscut,
i ens sembla poc i és tant...
entre les mans se'ns desfà el temps.

I res més.

Potser que paris Toni.
Un, dos, tres...
Quants poemes més penses començar?
El bes, la llum dels ulls, l'absència, les onades...
Bucòlic enamorat!
tot el tu amb el meu jo.
Inspira el Cinc Sentits,
un local més de la nostra història.
D'un glop faig baixar el tallat.
Pago i començo camí cap a casa
envoltat de pensaments.
És jove la primavera,
el sol no escalfa prou i tinc calor,
va sent hora de deixar yersei i jaqueta de pell falsa.
l'única que reconec darrerament és la teva.
Em creuo amb una veïna
- Ep!! -dic jo, que no significa res.
Tant se val ella va amb els cascos,
somriu i segueixo el meu pas.
Què estaràs fent?
T'imagino a la cuina,
mig desperta o mig dormida,
amb les mans abraçades a un vol de llet,
la mirada perduda,
pensant en mi o amb el darrer frec dels nostres cosos.
Algú ha cridat
- Àrbitre és vermella era l'ultim jugador - ara unaltre veu repeteix el crit.
Crec que ni groga... xiulets.
Me n'adono del meu somriure.
Estic al punt del record recent,
l'abraçada espontània i el bes que ens activa.
I tu?
Quin és el teu pensament?
Saps?
T'estimo.
Arribaré a casa i et faré un poema.
No massa llarg,
el penjaré al Facebook,
tothom ha de saber del nostre sentiment.
Pocs llegeixen més de dotze o quinze versos,
l'intriga dels sentiments és viva.
Uns especulen per trobar amors
o fer-se veure per captar atencions,
d'altres inventaran passions d'un somriure.
La majoria llegiran i entendran
la senzillesa del pensament.
I és com imagino el futur amb tu
llarg de vivències,
infinit en el temps.
Recordes l'última nit?

divendres, 10 d’abril del 2015


Recordo el primer bes,
vàrem enredar les nostres cames,
com arrels sota terra
lluitant per afermar-se...
a la vida.
Arrels empaltades
donant pas a renovats arbres,
ahir de fulles caduques,
avui perennes...
amor que frueix

Potser que llegeixi una estona...
Atzarós és el pas del riu sec
aigües pobres, sequeres
entre terres esquerdades.
Així obro esperances pel matí,
si més no una lleu rosada,
porticons i finestrals de bat a bat.
Entri el primer sol, a ser possible,
la nit fugida, no torni a casa.
Torrades de pa sec amb tomata,
un just de sal i força oli
acompanyin el formatge.
Un prou de vi fort obri la gola
per treballar els marges
de coll, estómac i ves a saber què.
Quin somni per un dia de Pasqua!!!
Millor preparem dolçaines,
sigui doncs un petó, la carícia
i vingui la paraula.
D'amor entregada la tarda
amb una nit de lliure estança.
Tu, jo i el verb que besi l'ànima.

De dubtes i pors,
quan el dubte és por,
o la por és dubtar.
Hi ha qui de la por en fa dubtes,
d'altres amb un dubte tenen por.
Els uns viuen plens de dubtes,
uns quants envoltats de pors.
El dubte no ha de ser por
ni la por representa el dubte.
I mentres donem voltes,
un de més decidit,
ignorarà les pors i els dubtes
decidint per nosaltres.
Ja no caldrà dubtar ni tenir por
deixarem de ser un jo per ser un ell.

Oi que m'enteneu?

El dia mira ponent
i el meu cor es mou.
Busca un refugi segur
entre les teves mans.
La pell és el nostre escalf,
la nit comença buscant
dos cosos amants,
només podem ser tu i jo.
Els llavis primeres carícies
del coll fet recer,
ens despullarem afamats
a l'ampit del següent bateg,
la foscor parla d'amor,
només podem ser tu i jo.
Cerquem el plaer
amarats de la llum,
la veu entre sospirs
i la mirada atraient,
la tremolor del desig,
només podem ser tu i jo.
Sóm amants de l'amor
i només podem ser tu i jo.

Saps escriure poemes?
Jo no en sé.
Tampoc hi entenc de dibuixar.
Però tinc gust propi per la bellesa
També per distingir un bon cor
Ah!!!
I de comptes, en sabia molt
Ara, no ho tinc tan clar,
cada vegada que et sumo
el resultat és diferent
Sempre dóna més
Ets una suma tendent a infinit.
Aixi d'infinitat estic
O millor dir enamorat.

Primer dibuixà un somriure,
va seguir amb una mirada,
una mà tendra
i un coll per besar.
Ells sabien, molt abans,
que estaven enamorats.