Afloren els sentits empesos pels sentiments,
dolls de sensacions cobrint els cosos.
No sóm amants abandonats al plaer,
sóm enamorats compartint l'experiència del desig.
Passem les hores entregats a l'intmitat del nostre estar,
dosificant la desmesura,
esperonant els cinc sentits,
descobrint percepcions desconegudes.
El silenci mou el gest
acompanya el ritme inusual del respirar,
a cops imperceptible i pausat,
a voltes gemegós i revoltat.
Trèmula la llum ens vesteix d'una aura sedosa
ungida la pell amb la seva pròpia humitat.
De lluna a lluna,
perduts en el temps,
hem estat possibles en la raó del ser,
actors i testimonis del riure histèric del plaer,
de la pau extrema del cos complagut.
Després, quan dormies aprop meu,
el meu jo seguia acaronat del teu jo
i una imatge em feia insomne...
el teu somriure i els teus ulls en la plenitud de l'amor.
I res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada