Aquesta vesprada nous capolls,
despertin abans no arribi la nit
i ens adormim entre sedes,
teixides de mil fils blancs.
Sigui el teu cos
primavera a les meves mans,
destil·lem pell amb pell
fluids macerats amb tendresa.
Tanquem els ulls ben clucs,
sigui el tacte qui amari
els sentits del cos a cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada