divendres, 30 de gener del 2015

Flama


Desperto que no sóc,
el matí no em pertany,
no veuen el dia els meus ulls.

Desperta que el matí neteja,
el dia et pertany,
tot queda en els records.

Es fa de dia i sense tu no existeixo,
el més semblant al no-res,
abocat al negre abisme.

Esbarjo en el pesar la teva absència,
la veu que no amanyaga,
el neguit sense la carícia.

I jo, mantinc viva la flama,
deslleial a la incertesa,
i tu, et saps de mi estimada.

Esperem el moment d'estar
de nou en el mateix espai
on els cors fa temps que hi son.

dimecres, 28 de gener del 2015

Poema col·laborat


" deixa que es faci sol
entre versos i a poc a poc"


Entre tu i jo,
l'espai, pren cos
quan som...

Tu i Jo
l'únic present
travessant els cors
amb el primer embat de la llum.

Sabem on som
qui som...
Jo ho sé,
mirant més enllà
dels nostres ulls,
lluor de vida,
claror de presències,
bategs de veritats,
anhels a les mans,
desitjos de llavis
i somnis reals.

Abraçats entre ombres,
fins esclatar tranquils
al despertar de l'alba,
acaronat el plaer
fruit de l'amor.

Carícies,
petons...
desitjos.

Dos cors,
dos cosos,
la mateixa llum...

plenitud.

Nosaltres, els poetes


He llegit molts poemes,
com qui mira uns ulls
veient les sinceritats,
pròpies i també alienes.
Sé de cicatrius als sentiments,
ens despullem valents
compartit el dolor i l'alegria,
engelosim d'altres amors
i patim mals que no ens són.
Som a voltes aparadors,
confiats en anonimats incerts,
interpretem el desconegut
respectant veus que mai veurem.
Avui he llegit un poema,
m'he sentit nu davant vostre.
Els ulls plens de cicatrius,
glaçades llàgrimes que no ploraré.
Avui he llegit el dolor
del amic desconegut,
i entre els seus mots l'esperança
de qui ha après a cridar.

dilluns, 26 de gener del 2015

Resum


Amb el temps,
el que ens és passat,
el que un dia ens va acostar
a ser un present,
tantes coses passades, no són amb mi,
jo voldria explicar qui sóc avui.

Records de jocs
en qualsevol carrer
sense por als cotxes
ni mares que vigilen
i el genoll pelat.

Primers amors,
cartes escrites,
cares vermelloses,
un petó per donar,
vergonyes secretes
i un poema d'amor amagat.

Què fas aquí?
estic vestit de militar
unes reixes, una bala,
a qui cal matar?
perdoni vostè,
ho va fer malament
però un diploma li donaré.

Després l'amor,
entra amb calma,
els fills,
la generositat del seu amor,
aprenent de pare
i l'amor esquerdat.

Passa el temps,
entre petits llampecs,
tempestes que ni tan sols veig,
i arribes tu
tot recupera el seu color
res ja pot ser igual.

Gratitud al meu ahir
que avui em porta al teu costat
Sssssshhhhhh ... callem
comença de nou,
no és millor ni pitjor,
és el nostre.

Aprenc que d'estimar
cada dia he d'aprendre,
que res és el mateix
perquè som a l'ara
el petit detall
que ens fa reals.

Quin dia el meu !!!


Quin dia el meu!!!
El visc emparat
de tot els versos,
poemes i lletres, 
deleitat dels somnis,
de tot el que sou,
éreu i sereu...
Sóm fills dels mots,
en parim insaciables.
Cercadors de respostes,
nàufrags i herois,
vianants constants,
gelosos de nits i dies,
abanderats de l'amor,
cantants a les ribes,
sóm remor i onada.
I de tu,
jo seria...
la teva ć i ö,
la falta incompresa
del teu vocabulari.

El so de la teva veu


He despertat amb el so d'un violoncel, 
la teva veu em mima i compleix l'anhel. 
abracem els sentits del cos, fem cau,
omplim la pell de petons fins l'esglai 
vivim els desitgis més enllà dels plaers
la llibertat d'estimar avui ens amara.

divendres, 23 de gener del 2015

Preguntes


Intangible,
que no eteri ni volàtil.

Horitzons de plenitud...
renéixer...
viure, créixer
caminar...
il·limitats.

Un junts complet,
donar i rebre,
sentir constant,
motiu d'enyorances,
de sensacions plaents.

Batecs...
sinceritats, silencis...
ser-nos, incondicionals.

Lligam invisible...
intercanvi de corrents,
més plenituds...
aire nou.

Eterns...
en el tu, en el jo,
en el nosaltres.

Cor, esperit, ànima ...
i cos
tot en el mateix tot.

Saps, millor
oblida tot el que t'he dit,
i el que voldries escoltar,
res respon la teva pregunta,
obvietats...

Et prendré la mà...
com la primera vegada,
roba'm un petó...
com la primera vegada.

Ara,
abraça'm...
permet que t'abraci.
Besa'm...
acull els meus llavis.

Viu el meu sentiment
com jo visc el teu.
Fem tangible l'intangible.

Que perquè t'estimo?

Desperta


Desperta,
albira la nit
entre ombres,
desperta el desig
del cos.
Brota,
del teu alè
un aire nou,
ple de plaers
per desfermar.
Una escletxa
dona pas,
obra la llum
del joc secret
amarat.
Desperta,
un nou sol
ens amagarà,
noves ombres
de tu i de mi.

dimecres, 21 de gener del 2015

Despertar de l'amor


En despertar,
l'amor,
cerca paraules
senzilles,
gestos suaus,
simplicitats.
Una trobada,
mandrosa,
presses justes,
aires càlids.
Encisadors xiuxiueigs,
bes a bes,
la sinceritat
del cor,
ulls transparents,
fins arribar el tot.
Lliscant entre carícies,
lluint sentiments,
un ram de sensacions,
implicats al moment.
Sabent a la fí
amagat el meu secret.

Jo


Jo, que no he viscut cap guerra, 
he sentit el dolor de les ferides,
malbaratat paraules per ningú, 
lluitat per causes que feia meves,
plorat amb llàgrimes desconegudes. 
Jo, que sóc un simple vianant,
hauria de haver lluitat per mi,
no cridar en nom de ningú,
haver calmat primer la meva set,
deixar passar,ignorant,plors aliens.
El cas és que sóc i vull ser jo.

Bes el coll


Ell el desá sobre el seu coll,
ella no entenia i ho va permetre. 
El petó va buscar, íntim, el cor,
on ara és raó i motiu per ell.
Ella, entregada, el correspon, 
caliu i flama, estiu i tardor,
són el que han decidit ser.
Un mateix sentiment.

dilluns, 19 de gener del 2015

El bes


Què dir del bes?
Engrescador preludi,
precisa pesa del rellotge,
àncora on amarinem,
calma tempesta a tothora, 
atracció desesperada,
caliu rogenc dels plecs,
maridatge dels sentits,
escrupolós desig compartit,
trencador ritme dels cors,
il·limitat fer dels amants,
assedegat silenci il·lícit,
corrent interna desfermada.
I quan el bes deixa la pell,
els llavis es troben
fent motllos entre ells,
perfectes formes imprecises,
niant les primeres envestides
dels cosos que seran complaents.

Aprenents


Jo puc ser si tu hi ets,
planer creix el sentiment. 
A voltes me'n emmirallaro 
amb la teva presència,
així mateix tu de mi.
El destí és aquest camí,
on som, per poder ser,
amb l'expressió del amor,
un recomençar de nou,
com una lliçó aprenem.
Cada dia un troç nou,
perseverants aprenents.

divendres, 16 de gener del 2015

Descubrir-nos


el joc de l'amor, mirar-nos i descobrir-nos ...


llarg ha estat el camí fins als teus petons ...
                                    intensos i plaents

el gest, recórrer el teu coll amb les mans ...
                                  delicat i ferm

joia per als meus dits descobrir les espatlles ...
                                  perpendiculars al sentir

esbarjo per les meves mans, vives en els teus pits ...
                                 vulcanitzats i tensos

diversió per als meus llavis, dibuixant la teva esquena ...
                                 nua i lliurada

he dormit sobre el teu ventre tou ...
                                 descansat i estimat

he menjat dels fruits de la teva presència ...
                                 plàcida i satisfeta

niat en la seguretat de les teves cames ...
                                 fortes i tremoloses

fosos entre els pressentiments de l'abraçada, dormim ...
                                 ferms i segurs

ens descobrim alhora amants i estimats ...
                                 rejovenida alba

dijous, 15 de gener del 2015

Res més


Un poema, 
escrit per a tu.
Pot semblar improvisat, 
no ho és.
És natural, 
tal com sorgeix,
com quan estem,
on el som és dinàmic,
fruit del moment.
Una carícia,
un petó,
un pensament de veu,
un silenci...
el no parar compartit.
Un poema per dir,
a cau d'orella,
t'estimo...
i res més.

Complexitat


Ens deixem ser,
l'un en l'altre, 
expressem,
sentim, 
acceptem,
tal com sóm.
Respectem,
naturalitat del fer,
la senzillesa.
Aquesta és,
del amor,
la complexitat.

Roda de moló


Cansat de ser roda de molí, 
perdut entre esperances,
tothom lloa la seva feina, 
constant girar entre empentes.
Ningú se'n adona ni pregunta, 
sempre ha estat al seu lloc,
peça central de l'engranatge
precís moviment cap enlloc.
Ell desitja ser l'aigua freda,
la que l'empeny constant,
s'estimaria morir un dia al mar
fart del món girant al seu voltant.

Princesa


Una casa feta de vidre,
lluent, fi i transparent. 
Tot sembla perfecte,
res manca ni sobra.
La llum és arreu,
la posta i l'albada.
A tocar de mar i muntanya,
del cel blau i els estels.
Tens els millors vestits
i l'amagada tristor també.
Què et falta princesa?
L'aire, el fred i la calor,
sentir la pluja al cos,
embrutar els peus de fang,
córrer entre onades.
Ser part del que veus,
natura viva entre aromes.
No dubtis, trenca els vidres,
el primer tall la senyal,
no tens por de la gota de sang.
La ferida que et darà vida,
seràs part i membre del món,
el que abans coneixies
i ara sents i vius.

Límits


Siguem nosaltres el límit 
entre el bes i la carícia.
El desig desfermat, 
el cos i el respecte. 
La paraula dita, 
el somni i la realitat.
La mirada transparent,
els blaus i els vermells.
Els propis sentiments,
descobrint i despertant.
Desendraçant ideals,
en el donar i rebre.
Creant un demà constant,
la presència i l'enyor.
Siguem nosaltres els límits,
imaginaris i viscuts.
Si no els trobem,
enmig d'aquest desordre,
seguirem la recerca
amb la felicitat d'estimar
i la tremolor dels amants.

Junts només


Només junts és possible aquesta felicitat que provoquen els sentiments.
Només junts els plaers són constants i desconeguts fins ara.
Només junts tot pot ser real i possible. 
Només junts el present ens dóna futur.
Només junts puc imaginar somnis per complir.
Només junts el fred és fred i la calor és calor.
Només junts comença a tenir sentit bona part dels anys que tenim.
Només junts l'encaix és perfecte.
Només junts els somriures són plens de motius.
Només junts podem dibuixar i pintar amb els colors més vius.
Només junts com sigui el camí deixa de ser important.
Només junts els sílencis els fem plens de paraules.
Només junts les mans són el cau dels sentits.
Només junts el dia a dia pren la nostra forma.
Només junts hem arribat a sentir plenituds desconegudes.
Només junts els cossos són l'idioma del amor.
Només junts el propi amor es manifesta allà on fem i estem.
Només junts el tot,
no importa la distància si estem...
Junts només.

A voltes


A voltes, 
ella somriu,
es mostre perfecte.
La vida és així, 
et regala estats 
on el viure és felicitat.
Jo em deixo anar
torno el somriure
mantenint el pas.
A voltes la vida
ets tu,
i camino el teu costat.

divendres, 9 de gener del 2015

Cos a cos


Aquesta vesprada nous capolls, 
despertin abans no arribi la nit 
i ens adormim entre sedes, 
teixides de mil fils blancs. 
Sigui el teu cos 
primavera a les meves mans,
destil·lem pell amb pell
fluids macerats amb tendresa.
Tanquem els ulls ben clucs,
sigui el tacte qui amari
els sentits del cos a cos.

Res


Escriuré un poema.
Res,
poca cosa,
breu.
De la vida
de l'amor,
de la vida amb amor,
de l'amor a la vida,
de com estimo l'amor,
de com estimo la vida.
De com t'estimo a tu.

Un no sé què


Ara no sé si volia fer un no sé què.
Si les meves paraules no són suficients...
si els teus versos he de fer meus...
si interpretar la teva veu és somiar...
Cauré en el parany de la meva mentida.
Faré propis tots els teus mots,
em sentiré destinatari dels teus poemes,
despertaré atrapat en el meu propi parany.

El pas


La porta, 
jo no sabia, 
mig tancada
o mig oberta,
mostrava novella
la primera llum
del mati.
Encuriosit,
jo m'hi apropà
descobrint el meu error.
Obries la porta,
la llum
es desprenia de tu.
Et vaig donar la ma,
els dos ens convidaram
a fer el mateix pas.

Amb el teu únic permís, aquest en castellà.
Bella, mi luna.
Muestras tu luz,
propia, 
iluminas, escasa,
creas sombras,
vivas,
luces formas,
entre sábanas,
perfiladas,
sueños que no lo són,
a plena luz, de día,
magia.
Amantes, reconocidos,
del verbo amar, plenos.
T'estimo

Reals


Qualsevol dia pots oblidar somiar, 
per deixadesa, com qui tot ho té, 
o fart d'esperar allò que no has buscat.
Jo he cregut viure més d'un somni,
potser ho eren llavors, no ho negaré, 
però per somiar ha de dormir la ment
i, si dorm, tard o d'hora desperta,
el somni, com si res, s'esvaeix.
Fa temps vaig decidir viure i no somiar,
va ser com et vaig reconèixer, real.
Un seguit de propòsits i el despropòsit, 

la coherència manava, el cor callava.
Tu el vas fer parlar amb un argument,
estima, deixa't estimar sense recances. 

Avui, perquè no somnio, visc com ahir,
ara l'art d'estimar, de que m'estimis,
estimar-nos... desperts i reals.

Mots


Dorms,
somies?
Despert,
observo.
Lliure, 
descanses.
Complagut,
vetllo.
Abraces,
cos.
Sento,
escalf.
Segura,
entregues.
Silenci,
escolto.
Bategas,
pausada.
Entregat,
acarono.
Cors,
forjats.
Esperits,
reeixits.
Amor,
constant.
Tu i Jo,
Jo i Tu.

Vespre


T'hagués fet l'amor aquest vespre
amb tot l'amor que et tinc.
T'estimo cregut de tu,
desxifrant paraules d'altres 
que el cor no entén 
i la ment amaga.
Gelós del propi aire
esperaré un sol mot teu
i corrents vindré a abraçar-te.

Recomençar


De vegades, 
no us heu de preocupar,
és només d'avagades, 
voldria escriure el darrer poema.
Veure com neix entre les mans,
però, com sòl passar,
es nega a ser l'últim.
Es revela i em diu
- Sóc com l'amor
cada dia em veuràs recomençar.


En veu alta


Segurament, ara no és moment
de repetir tot el que ens hem dit,
però és quan et penso
i et sé una mica lluny de tu,
que el sentiment és molt clar,
vol presents el teu costat.
No és gens fàcil aquest pas,
desprendre's d'un passat,
els records són en els prestatges
decorant qui sap fins quan,
i ara voldries cridar veritats.
Miro els teus decorats
tenint present tots els meus,
i no sabria trobar l'encaix
de moltes absències,
esborran solituds del passat.
Sé precís aquest present,
ell que ens fa ser nova realitat,
un dia et vaig prendre la mà
tu vas alliberar un bes,
i ara sóm el desig de ser,
amb les preses d'oblidar.
Esdevenir avui o potser demà
un dia net de sons
on estimar-nos en veu alta.

Constant


Davalla constant entre marges,
qui sap si és nascuda de llac,
torrenteres o fruit de penyasegats. 
Aliment per verds perpètues,
la vida de molts camps,
glacera a l'hivern,
per nens jocs a la riba.
Haurà conegut meandres,
salts d'energia per la llum,
patit el sòl que l'assedega,
pluges per eixamplar camins.
Portadora d'il·lusions espera
trobar l'abraçada del mar.
Per ella, l'espera és breu
perquè el present tot ho té.