Racons desconeguts,
la ciutat es mostre.
Tan de cops trepitjada,
avui, un pas diferent,
i descobrim espais.
Jardins on perdre'ns,
amb el sol de l'hibern,
els verds humits,
el sol que poc escalfa,
flors persistents en bellesa.
Ens atrau tot plegat,
l'abraçada és nova,
el respirar és compassat,
de temps fa que ho és.
També el plaer és nou,
morir de plaer entre batecs.
El desig oníric pren vida
entre el bes i la fermesa
dels mil instants màgics
del amor que, un dia més,
torna a germinar renovat,
frec a frec entre silencis.
Viscut avui entre tu i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada