dijous, 13 de novembre del 2014

La dona


Propera està,
és nuesa de llibertat,
atrapada de pensaments,
viu la dona amant.
La que estima i vol,
i plany i dubte,
i s'entrega.
Ho fa segura,
se sap corresposta.
Embena els ulls del home,
ell es deixa anar.
El plaer no cerca mirades,
ella plau i ell palpita.
La nit és llarga ara,
massa curta demà.
Despertaran abraçats
una nova mostra de plaer.
L'amor és entregat,
els dubtes esborrades.