L'evocació poètica... els estels i la lluna.
La metàfora... les seves llum i miratge.
De dia, el passeig,
un parc, un banc
per sentir que sentim.
Al vespre les ombres,
raconades per l'assalt,
per mimar el desig.
Un anar i tornar comuns,
ser possibles entre impossibles.
De l'enyor fer-ne plaer,
saber que el tòpic som nosaltres.
Amb els ulls clucs o ben oberts,
tan se val si som tu i jo.
Inabastable tot lo donat,
encuriosits de tant pendent.
L'evocació poètica... la remor del mar.
La metàfora... la seva escalfor i calma.
Per què volem l'evocació?
Què hem de fer amb la metàfora?
La realitat som nosaltres... tu i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada