dilluns, 24 de novembre del 2014

Ell sóm tu i jo


Cents de vegades ho he fet,
centenars de milers pendents.
Totes són vàlides, les meves,
les vostres, les futures paraules
sempre insuficients, però.
Quin valor teniu, tenim, tinc.
Gosem parlar d'ell, tan desconegut,
El fem nostre i el compartim,
estones de joia abreujada.
Ens pertany perquè ho vivim,
o l'hem viscut,i si no,
el coneixem i desitgem,
mirem passats de glòries amb ell.
Plorem, riem, emocionem, seguiu,
no deixeu cap verb pendent.
La certesa és que ell és viu,
es reinventa cada dia, vital.
I si no ho fa mor, no és llei,
és realitat sotmesa a tu, a mi.
Com explicar el que em fas sentir?
Ho sents tu, ho sento jo,
                                      és l'amor.