L'amor, com a tal,
és jove, fort, i,
per definició, valent.
Neix qui sap com.
Deixa portes obertes,
arriscades jugades,
de confiança i serenor.
Ens capgira complaent,
el temps defuig,
és l'afany pels embats,
presses per ser.
Desmesurat de mides,
tot ho vol, res demana.
L'amor correspost
és un deixar-se anar
per ser forma de vida,
res és prou i ho té tot.
No cregueu en les formes,
fugiu de definicions,
ni aquesta ni cap,
per estimar només cal
dos enamorats.
Anònims de vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada