dimecres, 26 de novembre del 2014

Un cafè plujós


El cafè del meu amic és ple,
d'aixoplugats de les pluges, 
una sirena trenca els murmuris. 
Tothom rau entre esperes.
L'aigua que neteixa carrers
avui espanta a les gents.
Un llamp i de seguit el tro,
la por nova i l'estrany neguit.
No em reconec, no sóc jo,
mentides, ho visc i em dol.
Sentiments desconeguts brollen,
amb tantes autenticitats,
el descobrir il·limitades fronteres,
masses terres indòmites,
els nostres paisatges perfectes...
Anys de caminades ens precedeixen,
per rebre un present impossible,
on tot és millor que en els somnis.
La pluja no esborra el neguit,
i em desconec amb la meva por.
Com ho fas per què t'estimi tant?

dimarts, 25 de novembre del 2014

AVUI NO SABRIA DIR COM EM SENTO


Repescat de l'any 2009, Déu n'hi do

Buscant en la meva pròpia soledat,

descobreixo una ciutat desconeguda.
Racons bruts per desfer ....

Allò que tant m'alegrava,

avui mor i apaga la vida.
Mirada perduda en el no res.

Els passos ferms ara insegurs,

busquen descans en carrers buits.
Les forces lentament escapen.

Qui em donés una mica de pietat,

en la solitud d'aquesta avantsala.
I la veu crida i s'apaga.

********************************************


Sento del moment la major grandesa,

de les teves platges recullo l'energia.
Aire nou, comença l'alba.

El cor batega, viu la festa,

cada pas un moment de vida.
Somnis de renovada esperança.

De les ones sóc la cresta,

de la veu, la més forta ... la meva.
Sóc l'huracà que tot arrossega.

La meva paraula l'única veritat,

la meva meta la felicitat completa.
Tot comença, ja res acaba.

dilluns, 24 de novembre del 2014

Ell sóm tu i jo


Cents de vegades ho he fet,
centenars de milers pendents.
Totes són vàlides, les meves,
les vostres, les futures paraules
sempre insuficients, però.
Quin valor teniu, tenim, tinc.
Gosem parlar d'ell, tan desconegut,
El fem nostre i el compartim,
estones de joia abreujada.
Ens pertany perquè ho vivim,
o l'hem viscut,i si no,
el coneixem i desitgem,
mirem passats de glòries amb ell.
Plorem, riem, emocionem, seguiu,
no deixeu cap verb pendent.
La certesa és que ell és viu,
es reinventa cada dia, vital.
I si no ho fa mor, no és llei,
és realitat sotmesa a tu, a mi.
Com explicar el que em fas sentir?
Ho sents tu, ho sento jo,
                                      és l'amor.


dijous, 20 de novembre del 2014

Flama


A la tauleta la flama 
dibuixant ombres, 
Bellugadises a la pared.
Els llençols arrugats, 
eixuts de suors, 
conservant l'escalf.
Absents de la nit
les tremolors perduren,
l'esglai resta a les goles.
Mai serà record la nit,
còmplices de l'entrega,
present incondicional.

Pensament


Tinc un pensament, 
De tu.
És un bon pensament. 
Per mi.
De nou un pensament. 
Per nosaltres.

El meu angel


Tinc un àngel, 
mimosa amb mi.
Em coneix la vida,
me la pren, 
se la fa seva.
Acarona els pensaments,
es lliure el desig,
viu entre rialles,
em fa feliç.
Sap el meu àngel
que jo el vetllo,
quan descansa.
Compartim el somni,
la tempesta i la calma.
Sarem els dos, si som,
la mateixa llum
la foscor i el present.

El desig


Ja ho té el desig, 
busca la pell nua. 
Però no et despullis,
el cor no té presses.
El plaer pertany el cos,
neix de les ànimes,
allà on el sexe fa niu.
Juguem amb les mirades,
el bes i les formes,
fem de les carícies el joc,
de l'abraçada el tacte complert,
de les veus el so trepant,
donem l'atracció del teu sabor.
Amb tots els sentits vius,
latents en cada gest,
el desig serà plaer a l'ànima.
Després, només després,
les pells es trobin,
desbordin límits desconeguts,
siguem amants de nou.
Tot és en l'amor,
el primer desig tu i jo,
per fer del nostre ser
la companyia plena.
Com ahir... com demà.
No ens despullem encara.

dilluns, 17 de novembre del 2014

Llum i vida


Em dona vida,
i llum per viure.
Tot és nou,
i hem estimat abans.
És maduresa?
és aprenentatge?
Ets tu?
Sóc jo?
Necessitem respostes?

Silencis.

I som el que tu vols
o el que jo desitjo,
que sembla tot fet
i demà serà un recomençar
per a ser un nosaltres.

On són els límits?
Existeixen?
No hi són ni el cor,
ni al cap,
ni en l'esperit,
ni molt menys el cos.

Espantem les pors.
I si tot acaba?
Mals pensaments,
esvaïts amb la presència,
que de l'absència
l'enyor se'n encarrega.

Present i futur
un pas endavant,
que l'amor està parlant.


dijous, 13 de novembre del 2014

La dona


Propera està,
és nuesa de llibertat,
atrapada de pensaments,
viu la dona amant.
La que estima i vol,
i plany i dubte,
i s'entrega.
Ho fa segura,
se sap corresposta.
Embena els ulls del home,
ell es deixa anar.
El plaer no cerca mirades,
ella plau i ell palpita.
La nit és llarga ara,
massa curta demà.
Despertaran abraçats
una nova mostra de plaer.
L'amor és entregat,
els dubtes esborrades.




dimecres, 12 de novembre del 2014

Anònims


L'amor, com a tal,
és jove, fort, i,
per definició, valent.
Neix qui sap com.
Deixa portes obertes,
arriscades jugades,
de confiança i serenor.
Ens capgira complaent,
el temps defuig,
és l'afany pels embats,
presses per ser.
Desmesurat de mides,
tot ho vol, res demana.
L'amor correspost
és un deixar-se anar
per ser forma de vida,
res és prou i ho té tot.

No cregueu en les formes,
fugiu de definicions,
ni aquesta ni cap,
per estimar només cal
dos enamorats.
Anònims de vosaltres.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Vertigen


Vertigen,
precipitat el buit.
Ahir érem,
avui el no res.
Caic,
ho faig sense saber.
Caic,
tinc por,
no entenc.
Caic,
vertigen... caic.
Foscor,
no hi ha fi a la caiguda.
Fred,
punyals clavats a la pell,
el cor fred... mort.
Nu,
res em queda,
tot perdut,
suo amb la fredor,
fred... al cos.
I caic
doneu-me el final,
res em queda,
res tinc... caure,
etern.
L'escalfor,
el caliu,
l'abraçada.
Obro els ulls... tu,
el somriure,
els llavis,
la besada.
Despertar del mal son.
Ho desitjo de nou,
totes les vesprades,
si tu, noieta,
ets a les matinades.

dissabte, 8 de novembre del 2014

Enyor



Tinc un trosset d'enyor,
clavat a la pell,
entre el desig i el cor,
la mirada i el teu serrell.

Tinc un bes que et busca,
guardat als llavis,
coneix la mida justa
per que res ens separi.

Tinc un poema de paisatges,
per declarar el meu amor,
descriu la teva imatge,
motius del meu enyor.


Un joc diferent


Una petita gota de tacte neix
entre les nostres mirades.
Regalima fins els llavis,
de sobte, la primera glopada.

Calor creixent pel teu coll davalla.
fins prendre, com joguina,
els teus pits rogents,
endurint els teus mugrons.

Cau fins el ventre,
el prem amb força, i
marca el camí plaent.

Ara, entre les teves cames,
s'endinsa, camí amunt,
entre besades humides.

Esclaten mil formes de calor,
s'escampen pel teu jo complert,
desmesurats els dos,
espasmes de plaer.

divendres, 7 de novembre del 2014

Evocació i metàfora


L'evocació poètica... els estels i la lluna.
La metàfora... les seves llum i miratge.

De dia, el passeig,
un parc, un banc
per sentir que sentim.
Al vespre les ombres,
raconades per l'assalt,
per mimar el desig.

Un anar i tornar comuns,
ser possibles entre impossibles.
De l'enyor fer-ne plaer,
saber que el tòpic som nosaltres.
Amb els ulls clucs o ben oberts,
tan se val si som tu i jo.
Inabastable tot lo donat,
encuriosits de tant pendent.

L'evocació poètica... la remor del mar.
La metàfora... la seva escalfor i calma.

Per què volem l'evocació?
Què hem de fer amb la metàfora?

La realitat som nosaltres... tu i jo.

dimecres, 5 de novembre del 2014

Renéixer


Han de callar la paraula i la imatge, 
desaparèixer la foscor i la llum, 
esborrar sentiments i esperances, 
burlar menyspreus i arrogàncies, 
dormir somnis i bogeries, 
matar la vida i a la mort també.
Precipitar-se al buit i renéixer.

dimarts, 4 de novembre del 2014

Som


Som caliu,
la brassa i la guspira,
l'espurna i la flama,
el crepitar del silenci,
la calor que ens mima.

Som còctel,
la mescla perfecte,
encisadora i seductora,
amorosa i carinyosa,
l'aroma que ens embriaga.

Som silenci,
la paraula justa,
el tot dit i per dir,
la seguretat i la certesa,
el descubrir constant.

Som...
de l'esperit el cos,
del cos l'esperit,
del cor el batec,
i bateguem perque som.

Som...
l'encaix dels sentiments,
el llevant dels sentits,
l'aixopluc del ponent,
foscor de la por, llum de la vida.

Som...
perque volem ser,
del amor el t'estimo,
l'infinit de l'història,
la que sabem perdurable.

Som...
tot això som
i molt més.

dilluns, 3 de novembre del 2014

Lectures



Abracem el cos, ara,
amb cor i ànima són un.
Deixa'm llegir-te,
aquí, sota la manta
a la terrassa de la tardor.
Sigui present a la lectura
el teu rostre i coll,
espatlles i pits,
ventre i natges,
braços i cames.
No hi ha metàfores,
de lectura senzilla,
mentre les mans dibuixen,
del cos, els sentits,
I nosaltres, vestits de nosaltres,
espurnejant sentiments.