Grisos

Cel drapejat de grisos
tempestes properes al vespre,
refugis inquiets per dormir,
recers per la pluja.
Tremolen les lletres
al so de la ferma tempesta,
busques espasmes en el fred,
silenci després del tro.
Els ulls tancats amaguen la por,
llençols blancs cobreixen el teu rostre,
tot comença a l'alba,
mentre el somni cobreix la llum.
Gèlides hores esperen el plor,
un nen, un ancià, un cant ....
repicar de gotes al vidre,
sonen a encanteri estrany.

I el cel es tenyeix de grisos