La felicitat, avui,
plora.
Sé,
perquè plora,
que és felicitat.
Un llavis dibuixen
uns llavis.
Un alè penetra,
a una boca.
Un coll es deixa,
per ser llepat.
La pell es desprèn,
és respirada.
El ventre es contrau,
la ma acaricia.
Una galta és escalf,
ara acaronada.
El cos tot es trasbalsa,
glops de desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada