Un dia més per imaginar-nos nus .... de matinada,
sentir el frec de la teva pell contra la meva,
suau, sense presses.
Omplir de jocs un llit que mai hem compartit,
viure els nostres cossos
amb l'esglai de la primera vegada.
Agita el nostre cor les carícies d'unes mans insaciables,
dibuixant camins sempre nous,
matins per descobrir.
Petons per humitejar paraules d'amor,
murmurades entre gemecs,
moren i neixen a la teva pell
valents en els teus racons.
Ulls per reflectir l'un en l'altre,
complaents,
miralls del desig amagat
que ara combrega i ens uneix.
Les teves cames tenallen la meva cintura, s
et prenc i caic sobre teu,
els teus dits s'aferren a la meva esquena
tatuen les ungles un cor.
Tanta bogeria ens envolta ...
posseïts per allò que ens crèiem prohibit ...
descobrint el senzill d'estimar-nos ....
la senzillesa de tenir-nos.
Morirem junts,
saciats d'aromes i sentits complaguts,
avui,
com ahir,
com demà ....
com sempre havíem esperat.
I si fossis només un somni?
El meu somni ...
I si el teu fos un altre?
Demà ens veurem
quí sap si de matinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada