dilluns, 1 d’abril del 2013

El ball





La lluna marca el compàs,
la música, la nit, tu, jo ...
lleus moviments i suficients.

Entrellacem els dits de les mans,
suaus, ferms, encadenats al desig,
transmetent la seva fràgil tacte.

Enamora la meva mà la teva cintura,
la teva mà acaricia el meu coll,
ara som lliures per somiar.

Les nostres galtes són una sola,
assaboreixen les aromes de la pell,
les respirem i omplen de dubtes.

Freguem inconscients els pits,
es busquen i bateguen els cors,
en mil passions ara immersos.

Acaben les notes, trenquen les cadenes,
els nostres ulls es creuen i miren,
en ells queda escrit el desig d'estimar.

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola toni.
Bonic, molt bonic.
Aquest ball que fa que una parella s´enamori.
Una abraçada desde Valencia, Montserrat

Montse ha dit...

que bonic, sota la música l'enamorament