M'enfilo a l'esglaó savi de petjades,
alçat testimoni de milers de cares,
vetllador fidel d'històries anònimes.
M'endinso a casa vostra i el somriure,
senzill, sincer ... el tot en un gest.
L'espai és petit, acullidor, suficient.
Respiro ordre arreu i racons,
no dispenseu fum ni tan sols foc,
veneu el plaer de fer cendre i la sort.
Sé que per un instant molts com jo,
han perdut la presa absurda del món,
pausat el seu pas, pensant en el retorn.
Jo, enamorat de la vostre simpatia,
captiu i malalt de la vostre alegria,
tornaré com esclau a vosaltres cada dia.
Avui doneu-me dos i dos ... només.
Demà tornaré a demanar dos i dos més.
3 comentaris:
Como trasforma un estanco
En un poema, donde trasmite
Me ha gustado, eres muy trasparente
Escribiendo---
besos de brujilla
Por aqui ,por alla ,por donde dejes huellas allí que estare ...
Un besito +1 ...
PD;hagas lo que hagas siempre estare ni delante ni detras sino a tu lado en el mismo tren ...;)
Hermosas letras...
Gracias.
Publica un comentari a l'entrada