dimarts, 27 de desembre del 2011

Silencis



Dos cosos respirant d'essències,
la nuesa completa somrient-nos,
somnis i desitjos confonent-se.

Un joc de silencis permisius,
els racons, els plegs del acaronament,
proesa del gest servil a l'intensitat.

Compartit l'espai, l'aire, el moment,
un precipici de mirades tremoloses,
el batec incandescent i l'ofec.

Només una paraula per ser fidel,
una de senzilla per poder descriure,
la complicitat del llenguatge del cos.

diumenge, 4 de desembre del 2011

A l'estanc



M'enfilo a l'esglaó savi de petjades,
alçat testimoni de milers de cares,
vetllador fidel d'històries anònimes.

M'endinso a casa vostra i el somriure,
senzill, sincer ... el tot en un gest.
L'espai és petit, acullidor, suficient.

Respiro ordre arreu i racons,
no dispenseu fum ni tan sols foc,
veneu el plaer de fer cendre i la sort.

Sé que per un instant molts com jo,
han perdut la presa absurda del món,
pausat el seu pas, pensant en el retorn.

Jo, enamorat de la vostre simpatia,
captiu i malalt de la vostre alegria,
tornaré com esclau a vosaltres cada dia.

Avui doneu-me dos i dos ... només.
Demà tornaré a demanar dos i dos més.