Dos cosos respirant d'essències,
la nuesa completa somrient-nos,
somnis i desitjos confonent-se.
Un joc de silencis permisius,
els racons, els plegs del acaronament,
proesa del gest servil a l'intensitat.
Compartit l'espai, l'aire, el moment,
un precipici de mirades tremoloses,
el batec incandescent i l'ofec.
Només una paraula per ser fidel,
una de senzilla per poder descriure,
la complicitat del llenguatge del cos.