dimecres, 13 de juliol del 2011

Potser no és un adéu



Mai podré explicar-te el meu adeu,
ni tan sols sabrás que he marxat,
tu no esperabas trovar-me ,
ni tan sols sabias res de mi,
ni jo de tu.
És el moment de fer-ho
Però aquí estic partint
sense maletes ni pertenènces,
res no tinc tot és teu,
lliure de càrregues'
lliure de tu.
Marxaria fins i tot nu.
Malaïts sentiments que em vesteixen,
pren-los i amaga'ls on no facin mal,
no els vull portar amb mi
només serian dolor i pena,
per a tu i per mi.
Hores plenes de rauxa.
No em donis el teu comiat,
queda't mirant el cel blau,
allà hi viu el teu somni,
pren-lo doncs.
Que aviat el poguis acaronar.

dimecres, 6 de juliol del 2011

Boires





El vent arrossega sense saber
tot el que sembrem.
Actor actiu o figurant,
sento perdut el meu paper.
Omniscient de la teva nit
dormo el meu silenci.
Glop i amago llàgrimes,
sang cremada i pell freda.
El que vaig acaronar am la veu
s'esvaeix entre boires.
O
Hauria d'usar les meves armes,
que de manipular en sé molt.
Apostar i marcar un farol,
desafiar la mirada del joc.
Fer de nosaltres una partida,
jo el jugador i tu l'aposta.
No vull participar del joc,
seria sempre el perdedor.
Prefereixo batre aquest dol
saber-te feliç en l'amor.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Desig



Potser aviat seré al tren
amb un destí desconegut,
et portaré el meu present
no és més que jo
no és més que tu.
I mentres planyo l'instant
cerco paraules al meu cor.
Vull estar amb tu.
Enmirallarme en al teu pit
acaronar el teu infinit.
Dona'm la llum,
et dono llum,
tots dos junts.
Fes-me una senyal
ensenya'm el camí.
Vull estar amb tu.
No vull la drecera
desitjo l'espera
si ets el foc
si ets la pasió
i jo el teu cor.
Mentres pujo el tren
que em porta
fins a tu,
vull estar amb tu,
ser-ho tot per tu,
sentir-te el tot per a mi.