Potser no arrivarà aquell dia on el tren ens apropi
a els moments dels desitjos esperats per lliurar.
Potser ens faltarà temps per reconèixer l'estaciò
on els nostres destins confirmin el nostre present.
Que a tremp d'alba començaré el nostre viatge,
avans de les matinades buides de llum,
et pendré tot allò que ara et pertany i amagues,
perquè de tu et demano el tot, i no és prou,
perquè de mi et dono el tot, i no és prou.
I no voldria parlar-te d'amor sense dir-te que ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada