Ara que encara no hem parlat mai d'amor,
et diria potser, sense por a les paraules,
que si avui em diguessis el darrer adéu,
no sabria com hauria de recordar-te.
Et conec la veu dolça i el riure complert,
la complicitat del silenci absolut,
el temps just de riquesses compartides,
la tendresa del gust en enamorar-me.
Ara que encara no t'he parlat d'amor,
et diria potser que caldria parlar-ne,
perdre la por al passat vivint el present
amb la senzillesa de la trovada.
Fondre aromes entre mots fluits sincers,
cercant mirades amb el desig del plaer,
descobrint-nos la pell, el cos, la nuesa
per què no, estimar-nos avans de l'encontre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada